HISTÒRIA

 

L´Agrupació Sardanista Santa Perpètua és una de les entitats culturals més antigues i de més prestigi de la població i també podem dir de Catalunya.

lom 75 f 1.gif (6207 bytes)

L´any 1926 una colla d´amics d´entre 18 i 22 anys amants de la sardana, van decidir que a Santa Perpètua s'havia de fer alguna cosa per donar-la a conèixer i fomentar-la. Així van començar ensenyant a ballar sardanes a tothom qui en volgués aprendre alguns dies al vespre al Patronat Parroquial. El dia 29 de maig de l’any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president FERMÍ VINYALS, secretari JAUME MARBÀ i caixer JOSÉ VALLS.

Ja formada la junta va arribar la Festa Major d'aquell any i aquella colla d´amics varen voler fer una ballada de sardanes per veure així la resposta de la gent del poble. El problema més gran era la despesa de la cobla de la qual ningú se'n volia fer càrrec i van decidir passar la floreta per recollir algun caleró. La ballada es feia el dissabte de la Festa Major a les 6 de la tarda amb la Cobla Els Trullassos de Terrassa, i el seu cost fou de vint duros. Però abans s´havia de repartir la propaganda per tot arreu, per donar a conèixer la ballada, i així es va fer pels pobles del voltant. Afortunadament va ser un èxit de gent, tant de Sta. Perpètua com de les seves rodalies.

Després de l´èxit obtingut es proposaren el repte d´organitzar l´Aplec. Fou el 24 d´abril de l’any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l´ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. La gent de Sta. Perpètua veia incrèdula com aquella jovenalla podia dur a terme aquell projecte, ja que en aquell temps la sardana era poc coneguda, però ells ho van aconseguir. Van fer arribar un tren ple amb gent de Montcada, Ripollet, i bàsicament de Barcelona. Amb el Calderí arribaren de Caldes i Palau, amb autocar de Sabadell, Castellar, Badalona, etc. i els de Mollet, la Llagosta i Polinyà, a peu, amb bicicleta o amb carro.

Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´Església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana "Toc d´oració" de Pep Ventura, (des d’aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). A la tarda va ploure i la gent de Sta. Perpètua va acollir tots els foranis donant-los aixopluc. La festa va continuar al Casino i al Patronat Parroquial, ja que la gent de fora no podia marxar fins que no es fes l´hora de la sortida del tren.

lom 75 foto 2.jpg (16318 bytes)

Però tot això no va representar un obstacle per a fer la següent edició de l´aplec de Sta. Perpètua, encara que per molta gent seguia sent una idea desballestada malgrat l'èxit obtingut (no volien acceptar-ho tot dient que tornaria a ploure). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Va celebrar-se el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat.

Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana "L'Aplec" d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'Ajuntament, en agraïment, l’any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: "Mestre Genís".

L´Aplec va continuar fins el 10 de maig de l’any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer i de la manera com van quedar les coses ningú s´atrevia a parlar de sardanes i molt menys d´aplecs. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison, home amb qui es podia parlar i negociar.

Un bon dia algú va tenir prou valor per anar a parlar amb ell, però no hi ha cap escrit en què quedi constància de les vegades que hi va anar ni què li va dir. La qüestió és que el governador de Barcelona (membre del "Consejo Nacional del Movimiento" i "Procurador en las Cortes") va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l´aplec. No va ser fins el 6 de juny de l’any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Aquell matí va transcórrer amb total normalitat i, com sempre, començaren a la plaça de l'Església amb el "Toc d'Oració" per continuar al bosc de la Torre i va ser a mitja tarda quan varen rebre la visita del governador de Barcelona, el Sr. Correa Véglison, acompanyat de diverses personalitats, entre elles el Sr. Marcet, procurador en Corts i alcalde de Sabadell.

La visita ja era esperada, sobretot per les autoritats de Sta. Perpètua, com l'alcalde, en Pere Rovira i Sala, i els responsables de l'Aplec.

En arribar, els sardanistes en agraïment van fer una pausa en la ballada i el Sr. Correa va demanar que continués la festa mentre observaven atentament la tradicional dansa. Tot seguit es varen acomiadar molt amablement i la gent en adonar-se'n, va parar de ballar i va aplaudir, tot reconeixent que la visita era molt significant per a la continuïtat de l'Aplec.

Aquest desè aplec va tenir uns esdeveniments molt importants per a l'evolució de la sardana al nostre poble.

Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d’arrossegar-lo durant molts anys.

Des d'aleshores l'Aplec ha continuat celebrant-se ininterrompudament.

lom 75 foto 3.jpg (11086 bytes)

Va ser a l’any 1954 quan en Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia), va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre.

Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent.

Els amics de l'Obra del Ballet Popular van convidar els representants de la nostra entitat d'aquella època per tal que en formessin part, ja que tenien com a objectiu fomentar les danses i la música catalana.

A l'any 1956 s’hi varen adherir i varen anar a Montserrat amb motiu del cinquè aplec de la sardana al Monestir. Els de l'Obra havien promogut el monument a la sardana en el camí dels Degotalls, posant-hi uns claus amb l'emblema de cada entitat. Això els va engrescar a posar-ne un a l'any següent, però primer havien de canviar-se el nom pel d’AGRUPACIÓN SARDANISTA STA. PERPÈTUA i l'emblema, que és el mateix que l'actual després de fer-hi petits retocs per actualitzar-lo, com és el cas del nom que des de 1967 ja s'expressa en català.

lom 75 foto 4.jpg (12509 bytes)

Per fi va arribar el dia tan esperat de l'any 1957 i l'Agrupació Sardanista Sta. Perpètua ja tenia el seu clau a Montserrat. Va ser un acte molt emotiu.

El pas del temps i les accions externes van degradar els claus i la gent de l'Obra va decidir arreglar el mur i va proposar a les entitats de poder restaurar-los. L'Agrupació no ho dubtà i va ser l'any 1997 que retornà amb la mateixa il·lusió que la primera vegada a posar el clau. Ja el tornàvem a tenir!

Els temps canviaven i la gent començà a desplaçar-se amb els cotxes. El tren ja no era tan imprescindible i a l’any 1962 es deixà de fer el tren especial per venir a l'Aplec.

L'Agrupació al llarg de la seva història ha estat en diferents locals. Un d'ells que tothom recorda són els antics locals del Ressò (corria l'any 1964). Aquell local, el compartia amb el "Frente de Juventudes". Un dia l'Ajuntament de Sta. Perpètua d'aquella època va ordenar a la brigada municipal desallotjar aquelles dependències i la brigada, inconscient, sense saber que allà hi havia dues entitats va cremar tot el que va trobar, inclosos els documents de l'Agrupació, provocant la destrucció de l'arxiu de l'entitat.

L'entitat ha passat per diverses etapes, algunes de dures i altres d’esplendoroses. L'any 1972 va començar una de les seves millors èpoques, fins i tot en els escrits, i d’acord amb el moment que vivia el país, es manifesten signes clars de catalanitat i ganes de llibertat. L'any següent l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc.

També durant l'any es muntaren autocars per anar a diferents aplecs, com podien ser el de Calella, el de Banyoles o el de Ripoll.

lom 75 foto 5.jpg (19750 bytes)

Una tasca molt important fou la posada en marxa dels cursets de sardanes destinats als nens i les nenes de la població. El president es dedicà a visitar les escoles per engrescar la mainada i els cursets van donar com a fruit la creació d'una colla sardanista. Una diada molt assenyalada va ésser el dia 28 d’octubre de l’any 1973, dia de la presentació de la Colla Dansaires Perpetuencs, on es va poder veure una gran quantitat de jovenalla amb l'esperança d'un demà sardanista en la població. Al cap d'un any es presencià a Sta. Perpètua el primer concurs de colles sardanistes amb 31 colles participants. La Rambla aquell dia fou una festa de llum i color, hi havia molta gent de la nostra localitat i de les rodalies. El 26 d'octubre de l’any 1975 es van estrenar dues colles més de la nostra població, a la categoria infantil, Petits Perpetuencs i a la juvenil, Perpetuenca. Durant aquesta època a causa de la participació de les colles en els diferents concursos, es va crear una gran relació entre els membres de les colles i les seves famílies. Això comportà la realització d'excursions i altres activitats fora de les sardanes. D'aquell jovent en sortiren noves juntes i en l'actualitat alguns encara en formen part i d'altres col·laboren activament en moments puntuals.

lom 75 foto 6 a.jpg (6600 bytes)lom 75 foto 6 b.jpg (7825 bytes)

Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana "40 Aplecs" de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana "Santa Perpètua" de F. Mas Ros.

lom 75 foto 6 c.jpg (8587 bytes)

L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta.

Una cosa que en aquells moments estava de moda, eren les havaneres, i el grup punter eren els Pescadors de l'Escala. A Sta. Perpètua no s'havia organitzat mai una cantada d'havaneres i l'Agrupació es va proposar fer-ne una. Com que a la tardor ja no hi havia cap acte, ja que les colles havien desaparegut, es va creure oportú fer la cantada per aquella època.

La cantada es va celebrar al teatre del Centre Parroquial amb els Pescadors de l'Escala. El que no hi va faltar va ser a la mitja part el rom cremat. L'experiència va ser un èxit i així es va repetir en anys consecutius.

Un fet històric per a la nostra població va ser a l’any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L’entitat davant d’aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d’una sardana, que es va estrenar a Santiga l’11 de setembre del mateix any, i porta el nom de "Mil·lenari de Santiga".

lom 75 foto 7 a.jpg (3397 bytes)

Ja s'acostava el 50è Aplec i dos anys abans ja es van començar a muntar els preparatius. Hi havia posades moltes il·lusions, i per descomptat molta feina a fer. Per aconseguir el que es va fer aquells dies es necessitava molt de temps.

Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era "la Sardana i el Folklore Català". Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia.

La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Es va comptar amb l'ajuda d'un bon grup de joves perpetuencs (la majoria antics dansaires) que varen ser guiats per dues colles de gegants de solera, ja que ningú sabia com fer-los ballar. Arran de la sortida aquesta colla es va animar a seguir endavant i van formar la colla de Gegants de Sta. Perpètua, molt activa en l'actualitat.

Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l’escenari.

lom 75 foto 7 b.jpg (14460 bytes)

El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: "Santa Perpètua 1928" d'en Josep Capell i " Aplec d'Or" d'en Martirià Font.

A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se’ls va fer entrega d’una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se’ls va entregar un plat també de fang.

lom 75 foto 8.jpg (7989 bytes)

Aquell mateix any varen nomenar el president de la nostra entitat vicepresident de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines, que fou creada l'abril de l’any 1979 amb una missió primordial: coordinar les dates dels aplecs perquè no coincidissin dos el mateix dia. Per aquell temps va entrar gent nova amb moltes idees i amb ganes de trencar la monotonia de la sardana, donar-li una projecció de cara als joves i per canviar la imatge de nosaltres mateixos, per tal que no fos tan anacrònica. I així va ser que van muntar una guia d'aplecs amb un disseny nou. Es va enregistrar un disc per promoure intèrprets i compositors joves i, per seguir la tònica, la presentació del disc també es va fer d'una manera nova i divertida.

Com qui no vol la cosa, aquells joves, entre ells el president de la nostra entitat, van tenir la idea d'organitzar l'Aplec Internacional, anant a l'agost de l’any 1988 a Amsterdam i engrescant totes les entitats perquè muntessin autocars per assistir a l'Aplec, al mateix temps que gaudir d'unes petites vacances visitant Holanda. La idea base era: nosaltres conèixer el país (Holanda) i ells conèixer la nostra dansa. Hi van assistir moltes persones i gràcies a l’èxit l’any 1989 es va organitzar el segon Aplec Internacional a París, assistint a l’acte unes 3.500 persones aproximadament.

lom 75 foto 9.jpg (14548 bytes)

Amb les mateixes ganes i la mateixa empenta la nostra Agrupació també volia donar un aire nou a casa nostra. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada.

Actualment s’ha hagut d'augmentar el nombre de barbacoes gràcies a l’èxit obtingut, perquè això ha provocat una manera diferent de viure l'aplec. La gent no tan sols ve per ballar o escoltar sardanes sinó també a passar un dia al bosc amb la companyia dels familiars i amics. Tal com diu el nostre amic Josep Pomes: "A Santa Perpètua és diferent. Posen aquelles 10 o 12 barbacoes vigilades a disposició dels sardanistes i tu mateix et pots fer la carn a la brasa, cosa cada vegada més difícil de poder fer.

A més, és un espectacle bonic de veure, perquè la iniciativa té una gran acceptació i hi ha gran quantitat de gent."

lom 75 foto 10.jpg (16325 bytes)

El mateix any, per finalitzar el 36è Aplec de Santiga, s'organitzen balls vuitcentistes.

L'any l993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s’havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana, i s’havia netejat una gran extensió de bosc en el qual els perpetuencs i els sardanistes hi poden gaudir amb molt de goig el dia de l'Aplec. També va tenir lloc el 40è Aplec de Santiga.

L'any següent vàrem tenir el plaer de celebrar el 25è aniversari que la Cobla-Orquestra Montgrins venia al nostre aplec. Actualment encara la tenim entre nosaltres.

De mica en mica i mantenint les petites coses que anàvem introduint arribem al 60è Aplec, que es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l’any 1996. Crèiem oportú que l'Aplec durés més d’un dia com era costum i amb la proposta que vàrem fer al col·lectiu d'artistes locals de Sta. Perpètua, la festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició "La Sardana" i l’actuació de la Coral Renaixença.

lom 75 foto 11 a.jpg (14799 bytes)

Tots animats i engrescats, els geganters també volien ser entre nosaltres i el dissabte a la tarda van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe.

Com que volíem que la nostra celebració durés fins ben tard, havíem d'agafar forces i amb la col·laboració de la Colla Pa amb Tomàquet, vàrem aconseguir fer 600 entrepans que ja teníem venuts 3 dies abans.

lom 75 foto 11 b.jpg (5257 bytes)lom 75 foto 11 c.jpg (5031 bytes)

Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom "Trencats i Seguits". A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins.

L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el "Toc d'Oració" i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents.

lom 75 foto 12.jpg (6234 bytes)

Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d’aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el "Toc d'Oració" a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc.

Hem de tenir en compte que aquest 60è Aplec no s'hagués pogut celebrar, per moltes idees que la junta de l'Agrupació tingués, sense l'ajut econòmic de l'Ajuntament de la nostra població, d'empreses i comerços i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Però amb diners no es fa tot, i hem d'agrair a totes aquelles persones i entitats que desinteressadament aquells dies ens donaren un cop de mà. A tots ells, se'ls va obsequiar amb un plat commemoratiu i als socis i altres col·laboradors, se'ls obsequià amb una ampolla de cava etiquetada expressament per a l’ocasió.

Donat que la nostra entitat té un funcionament de molts anys i és coneguda dins de l'àmbit sardanístic, el president de la Federació Sardanista de Catalunya, va demanar l'entrada d'un membre de la nostra entitat per formar part de la junta de la Comissió d'Aplecs.

lom 75 foto 13 a.jpg (9373 bytes)

Des d’aquell dia l'Agrupació torna a formar part de la junta de la Comissió d'Aplecs. Durant aquest temps s'ha celebrat el XXè aniversari d’aquesta entitat, s’ha publicat el Llibre Blanc on es recullen les dades dels aplecs adherits a la Comissió, també s'ha editat en CD una sardana de cada aplec (un total de 66 sardanes més una dedicada a aquell fet). Enregistrades en 6 CD són interpretades per 6 cobles, totes elles de les comarques de Barcelona. També amb la trobada d'aplecs que s'organitza cada any, s'obsequià amb un pin commemoratiu, a tots els presidents i juntes de la Comissió que van passar durant aquells 20 anys. La nostra entitat va recollir dos pins.

Era tradicional que l'Ajuntament de la nostra localitat edités cada any per Sant Jordi un llibre. Malgrat això l'any 1998 exposa que, essent el nostre Aplec un dels primers de Catalunya i que havent estat compostes gran quantitat de sardanes fent referència a la nostra història, als nostres indrets i a les nostres entitats i pel fet que hem mantingut i mantenim viu el record del mestre Genís Sala, creu convenient que per St. Jordi surti a la llum una primera col·lecció de sardanes en CD anomenada "Sardanes a Sta. Perpètua".

lom 75 foto 13 b.jpg (9303 bytes)

Al cap d'uns mesos la nostra Agrupació va gaudir d'una feina que mai a la nostra població s'havia fet: durant el mes de juliol l'Ajuntament va organitzar la Fira d'Entitats, a la qual la nostra no hi va faltar. Vàrem muntar el nostre estand, que per cert va ser molt visitat, i es va organitzar una audició de sardanes, on també van participar l'Esbart Bernat de Mogoda i el Ball de Gitanes de Sta. Perpètua.

L'any 2000 amb les innovacions informàtiques el nostre Aplec va tenir una pàgina Web. Però no tot són ordinadors i a l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter.

Aquest any, tots el recordarem com l'any de la tenora i l'Agrupació no va quedar al marge d'aquest gran esdeveniment. El primer divendres d'octubre vàrem celebrar els 150 anys de la Tenora i amb la col·laboració dels amics de la Colla Pa amb Tomàquet, dins les seves xerrades de cada mes, vàrem gaudir de la companyia d'en Jordi Molina que ens explicà la història de la tenora. L'endemà a l'Església Parroquial, es va celebrar un concert de tenora i piano a càrrec d’en Jordi Molina i d’en Ramon Escalé.

lom 75 foto 14.jpg (11936 bytes)

Acabada aquesta gran fita, la junta es posà a treballar per a l'any 2001. El primer acte que realitzà l'Agrupació va ser durant el mes de març, que coincidint amb les festes de Santa Perpètua organitzà una audició de sardanes. Mentrestant s’anava preparant l'Aplec, que aquest any se celebrà els dies 5 i 6 de maig, i com que el model va funcionant, es van mantenir els mateixos actes.

Creiem fermament que el nostre Aplec funciona; la comprovació, la tenim aquest any que ens va ploure (com molts anys ens ha passat) i malgrat això, i el pronòstic de mal temps, la gent hi va acudir. Dissabte a la tarda l'audició de Sardanes es va fer al Centre Parroquial, l'entrepà, el ball amb la Principal del Metro i la xerricada de cava es van fer al Pavelló Municipal d’Esports i podem dir molt orgullosos que feia goig de tanta gent que va venir-hi. Això et dóna moral per tirar endavant i veus que els esforços fets i el temps perdut valen la pena.

lom 75 foto 15 a.jpg (11144 bytes)

El diumenge, en sortir el sol al matí, amb més alegria vàrem anar a la missa del sardanista, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional "Toc d'Oració" i cap al bosc, a ballar les dotze sardanes programades per al matí, amb les taules, les cadires, el tall i amb la mà de morter per al concurs de l'allioli.

lom 75 foto 15 b.jpg (19560 bytes)

Un cop tips i després de fer sobretaula, ens vam preparar per seguir ballant o escoltant, ja que teníem quinze sardanes més per ballar durant la tarda. A mitja tarda hi va haver la sardana de concurs de colles improvisades on participaren unes 16 colles. Enguany no va faltar l'estrena d'una sardana dedicada al poble, aquesta ha estat composta per l'Enric Ortí, que tot fent referència a l'amistat que té amb nosaltres i jugant amb el nom del poble i el significat que té la paraula perpètua es va inspirar per al títol que és "Perpetuant amistats". De mica en mica arribàrem al final de l'Aplec amb la sardana de conjunt. Són moments que ja han passat, també els nervis perquè tot funcioni, t’adones que el bosc és molt ple, recomptes la gent i veus persones grans i molta canalla, pots arribar a sumar 1.500 persones, un cop més veus que l'Aplec d'enguany ha estat un èxit.

lom 75 foto 16 a.jpg (12059 bytes)

Des d'aquí volem donar l'agraïment a l'Empresa Sagalés per posar el seu servei a l'abast de totes aquelles persones que no tenen mitjans de transport propi per poder arribar-hi, ja que el bosc de la Torre queda una mica apartat del poble.

Des de fa uns anys i de mutu acord amb l'Ajuntament, passat St. Joan, gaudint de bon temps i amb les classes escolars ja acabades, s'inicien els cursets intensius de sardanes. Es fan a la Granja Soldevila, són destinats a totes les edats i comencen a les 7 de la tarda per als més petits, després per als grans i per acabar es fan punts lliures fins a les 10 del vespre; aproximadament ens reunim unes 60 persones. En acabar el curset s'entrega un petit diploma en reconeixement de la tasca realitzada. Passats uns dies s'organitza l'audició de sardanes d'estiu, un dissabte al vespre durant el mes de juliol, amb la calor agrada sortir i fer ressopó picant una mica de coca i cava.

El primer cap de setmana de setembre se celebra la festa major de Sta. Perpètua on, com és lògic, no poden faltar les sardanes. D'això se n'encarrega l'Agrupació Sardanista.

lom 75 foto 16 b.jpg (14543 bytes)

Una setmana més tard és l'Aplec de Santiga. Ens trobem al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. Tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteixa endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda tenim el concurs de colles improvisades.

De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent l'entrega dels premis i muntant l'exposició.

L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la nostra població. També preparen un dinar a l'era de Santiga i tots plegats podem gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena.

L'audició de sardanes que organitzem durant el mes de novembre, enguany ha estat suspesa per la pluja i es realitzarà properament.

És tradició acabar l'any amb l'actuació que es fa el 26 de desembre per St. Esteve.

L'Agrupació Sardanista Sta. Perpètua és una entitat amb una junta de vuit persones. Al llarg de l'any s'organitzen actes en els quals fa falta l'ajut de molta gent, tenim la sort que moltes persones i entitats ens donen aquest ajut perquè si no fos així no podríem organitzar actes de tant abast. També cal tenir en compte la part econòmica ja que no seria possible tirar endavant tots els actes si l'Ajuntament de Sta. Perpètua, la Generalitat de Catalunya, les indústries i els comerços no aportessin la seva part.

 

 

Amb tot això hem arribat als 75 anys de l'Agrupació Sardanista Sta. Perpètua.

        

.